Quan observes un nen petit només veus felicitat que emana de manera innata. Amb l'experiència, te n'adones que "el món no és de color rosa". Sempre existiran problemes i la felicitat que trobem no és eterna, sinó esporàdica. La felicitat que nosaltres busquem no existeix; existeixen moments que ens fan feliços i ens ajuden a evadir els problemes de la vida per un moment.
A més, l' ésser humà és una espècie que, per naturalesa, tendeix a preguntar i qüestionar-se tot el que l'envolta. Això ens converteix en persones escèptiques, puix resulta impossible resoldre moltes de les intrigues personals de cada individu.
Existeix un tòpic: "cadascú rep el que dóna", o bé "cadascú recull del que sembra". L'experiència, però, ens demostra tot el contrari, ens demostra que el món és una lluita per la supervivència, en certa manera; de manera que qui és bondadós, en lloc de rebre bondat, és pres per estúpid i tothom s'aprofita d'aquest, acabant u matiex immers en una depressió constant.
Però, saps què ens demostra tot això? Quí realment mereix la pena.
Escrit per: Oriol Homedes
No hay comentarios:
Publicar un comentario